Església de Sant Bartomeu de Dorve

Beautiful village

Bonito pueblo de pocas casas y una iglesia preciosa unida al cementerio.
La subida al pueblo es bastante pronunciada pero la carretera es buena.

S'ha de veure! un somni de poble però una llàstima que es perdi, l'ajuntament hauria d'obligar als propietaris de les cases a reformar-les.

No había Estado en un pueblo de montaña con total tranquilidad q este, solamente yo mi perrete Flinch y mi furgoneta Tortuga🐢. Mañana pic del Águila

Por sus vistas,paisaje y trankilidad

Molt bonic.

Sant Bartomeu de Dorve és l'església parroquial romànica del poble de Dorve, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme d'Unarre.
Està situada a dins del nucli de població, en el seu sector nord, el més elevat del lloc.

Les primeres documentacions de Sant Bartomeu de Dorve no es troben fins al 1553, quan estava integrada en el Deganat de la Vall d'Àneu, i era servida per un corector. Més tard n'hi hagué fins a 4. Actualment roman tancada i sense culte, amb un tram de la nau esfondrat.

És una església d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant. La nau està dividida en quatre trams, amb tres arcs torals que en separen els trams. Presenta una irregularitat en la planta, que consisteix en el fet que no presenta un eix recte des dels peus de la nau fins a l'absis, sinó que l'absis es torç cap al nord. La volta és de canó, i, a part de la porta, que s'obre a migdia, té tres finestres de doble vessant, totes tres en el curt tram del mur de migdia de l'absis. Dues capella més tardanes que l'obra original creen un transsepte davant del presbiteri, que és tancat per un retaule de fusta, de manera que l'absis roman amagat rere el retaule.

A l'exterior, presenta arcades llombardes i lesenes a l'absis, que està molt sobrealçat per damunt de l'obra romànica. Un campanar de torre tardà, situat a l'angle sud-oest del temple, completa l'obra. A l'interior es conserven dues piques romàniques, una de baptismal i una de beneitera.

Una pena de pueblo semi abandonado con una iglesia con partes románicas.