Santa Maria de Portell de Morella

Església de l'Assumpció de Portell. Primera meitat del s. XVIII.
En els últims anys del segle XVII i els primers del XVIII, els contactes entre València i el nord d'Itàlia propicien l'aparició d´artistes estrangers treballant al regne que faciliten la connexió del país amb les corrents de moda a l'Itàlia del moment, en concret amb el barroc anomenat "romà".
l'església de Portell podria ser el primer exemple del model d´església-saló en terres valencianes que utilitza els nous criteris constructius. La seua construcció, abans de l´església de Vila-real a la Plana Baixa, i la probable relació amb Fra José Alberto Pina, així ho confirmarien." L´església arxiprestal de Sant Jaume, Vila-real (1752-1779), per grandària, alçat i lluminositat, es el exemple més significatiu del model d´església-saló a terres valencianes." (Joaquim Bérchez).
L´església de Portell, té planta rectangular amb tres naus de la mateixa alçada i murs perimetrals sense capelles. En la capçalera es situa el presbiteri semicircular i a les naus laterals les entrades a la sagistria. Alçats d´esvelts pilars amb capitells clàssics i trossos d´entaulament. Voltes de canó amb llunetes a la nau central i d´arestes a les laterals. Creuer cobert per cúpula sobre petxines i sagistria al darrere de la capçalera coberta amb cúpula. L´església de Portell, la de Vila-real i altres posteriors (Cinctorres, Coves de Vinroma...) han de posar-se en relació (segons Joaquim Bérchez ) amb el focus aragonés generat per la basílica del Pilar de Saragossa i amb l´obra de Fra Alberto Pina, aragonés, i un dels més importants arquitectes del segle XVIII que treballen a València. Això explicaria la difusió d'aquest tipus d'església per les terres valencianes i Portell podria tindre l´honor de ser la primera
Ramón ORTOLÀ ·